El Centre de Prospecció i Anàlisi dels Castells (CEPAC), en col·laboració amb la Biennal de Castells, organitza una sessió de debat sobre sociologia dels castells el dissabte 17 d’octubre, a les 10 del matí, a l’Antiga Audiència de Tarragona.
(Aquesta sessió està oberta al públic en general, encara que és aconsellable fer una prèvia inscripció, gratuïta, mitjançant aquest formulari)
Moderada per Josep Bargalló -president del CEPAC-, s’hi debatran les principals conclusions del seminari sobre el tema que va tenir lloc a Tarragona el proppassat 3 d’octubre. En aquest seminari hi van presentar i argumentar les seves ponències tres experts externs convidats: Frederic Porta, periodista amb una àmplia experiència en mitjans nacionals i internacionals; Alfred Fort, gestor cultural i gerent de l’Associació de Professionals de Circ de Catalunya, i Roger Bernat, director teatral i assagista. Xavier Brotons -secretari del CEPAC- hi va fer les funcions de relator i en va redactar aquest document, base per al debat de la sessió oberta del dissabte 17:
♦
SEMINARI “SOCIOLOGIA DELS CASTELLS”. Tarragona, 3 d’octubre del 2015
Síntesi de les idees principals de les ponències presentades pels experts externs convidats
- Frederic Porta, periodista
Evidència: els castells s’han internacionalitzat, com ho demostra el fet que la majoria de notícies sobre el procés aparegudes en mitjans dels USA s’acompanyen amb fotos de castells.
Cal posar l’accent en la comunicació, cal enfortir la comunicació: crear una fàbrica de continguts.
- Propostes de tipus social:
- Institucionalització d’una mena de tercer temps, similar al que és pràctica habitual al rugbi, després de les actuacions
- Beau geste: institucionalització de premis o reconeixements a l’esportivitat, al comportament més coherent, al millor gest de cada diada…
- Creació d’una mena de Comitè casteller amb persones d’ampli recorregut i prestigi que vetlli per les bones pràctiques
- Creació d’una fan zone: en diades grans, crear una zona on les diverses colles es puguin socialitzar
- Cuidar la posada en escena de l’activitat: possible ritual de salutació amb intercanvi d’objectes entre les colles participants en una diada.
2. Propostes de tipus educatiu.
Objectiu: enfortir els valors positius dels castells:
- Creació d’un Manual de bones pràctiques castelleres que ajudi a enfortir els senyals d’identitat característics històricament dels castells→ conscienciar i responsabilitzar els mateixos castellers sobre el seu comportament i bona pràctica (ser casteller comporta drets i deures)
- Campanya mediàtica en què gent reconeguda digui la seva sobre els valors positius dels castells
- Tallers de conscienciació dels valors dels castells i dels perills de certs comportaments (hooliganisme)
3. Propostes per a l’àmbit de la comunicació:
- Programa de castells: passar del Canal 33 a TV3 en horari amb millor índex d’audiència
- Sèrie de 13 capítols sobre la història dels castells, coproduïda per la CCMA i amb ambició de venda a TV internacionals
- Idear un reality show basat en personatges vinculats al món casteller
- Enfortir els mitjans de comunicació interns: creació d’una redacció pròpia que sigui fàbrica de continguts; millora dels canals de relació amb els mitjans de comunicació socials convencionals; presència i interacció en blogs del sector; creació d’una comunitat castellera virtual; creació de la figura del portaveu casteller, figura mediàtica referencial que sigui fàcilment reconeguda per l’opinió pública catalana; creació d’un canal propi de Youtube: vídeos didàctics per a castellers i profans; transmissió de diades on streaming; creació d’una marca global de castells: roba i marxandatge casteller; internacionalització dels castells
És important aconseguir un equilibri entre l’amateurisme dels castellers i la professionalització de les estructures.
- Roger Bernat, director teatral
(Roger Bernat és un autor que ha reflexionat a bastament sobre el concepte de públic en relació amb el d’espectacle i el d’actor)
A l’Edat Mitjana, l’espectador és part integrant de l’espectacle. En canvi, el públic és un concepte que neix amb la modernitat: l’espectador, tal com l’entenem actualment, neix a mitjan segle XVII, amb Molière. El públic és una suma d’individus amb mirada crítica, però alhora manipulable, atès que es comporta uniformement.
Ser un dels actors de l’espectacle és el desig més preuat. El preu que s’ha de pagar per participar és haver de seguir les regles del joc. Estar-se en silenci quan l’enxaneta està a punt de coronar el castell, xiular quan el contrari està a punt de picar un penal o sincronitzar l’aplaudiment amb 500 desconeguts són habilitats que s’aprenen sense estudi.
La participació en rues, cercaviles, processons, revetlles, cavalcades o jornades castelleres és un acte socialment transcendent (Delgado) en què no només ens reafirmem com a part d’un tot, sinó que, per una banda, ens perdem en el tot i, per l’altra, el tot s’allibera de cadascun de nosaltres i es plau de significar-se. És dissolent-nos en la multitud com vivim la imprescindible experiència de la pertinença a la col·lectivitat.
Pel que fa al hooliganisme (xiular una colla, per exemple), Bernat es pregunta si és tan nefand, ja que no deixa de ser una forma que el públic té d’expressar-se. De fet, la gent és molt conscient de ser manipulada. Al capdavall es tracta d’un intercanvi: “Jo em deixo manipular, però a canvi tu em dónes un espectacle”.
El que Bernat creu que és criticable, en tot cas, és l’apropiació indeguda que a vegades el poder ha fet de la plusvàlua simbòlica dels castells. Pertany a una visió romàntica pensar que els castells tenen uns valors bons; el món casteller és variable, hi ha de tot i no es pot manipular.
- Alfred Fort, gestor cultural
Reflexiona sobre els conceptes de joc, esport, festa, cultura, cultura popular, patrimoni cultural, espectacle, teatre i circ, i fa veure com sovint es vincula pejorativament castells i espectacle.
Fa èmfasi en la idea que els castells al segle XXI han esdevingut una activitat absolutament transversal dins el que anomenem la cultura popular del país. En tot cas, el joc, la cultura, l’espectacle són camps absolutament propers i paral·lels orgànicament i estèticament als castells, i aquesta circumstància s’ha accentuat d’una manera evident en els darrers trenta anys.
Un altra idea important és la del creixement del món casteller, que ha portat a la seva universalització. Això ha tingut com a conseqüència que els castells siguin actualment, segurament, una de les activitats culturals (i en especial de la cultura tradicional) que més presència tenen en els mitjans de comunicació.
Pel que fa al concepte d’espectacle, Fort considera que es tracta de la posada en relació de dos factors: una determinada activitat que s’ofereix i un determinat subjecte que la contempla.
En aquest sentit, Fort constata que cada vegada és menys habitual que el públic espectador d’una diada castellera es converteixi en actor fent pinya amb una colla, com era pràctica habitual, i com aquest fet el porta a definir els castells moderns, com a propers a un tipus d’espectacle, ja que s’està produint un important procés d’especialització.
En tot cas, un aspecte que encara continua distingint els castells és la professionalització, alta en el món de l’espectacle i nul·la en el cas dels castells, encara que hi hagi un elevat grau de dedicació per part dels seus components.
Finalment, Fort reflexiona sobre l’aspecte competitiu dels castells: el Concurs és la sublimació de la competició castellera. Això provoca tensions i algunes actituds (poc honorables) que, a la pràctica, apropen molt els castells a determinats espectacles de massa.
♦
El CEPAC és una associació cultural privada que té com a finalitat afrontar els reptes actuals i futurs que la dinàmica del món casteller planteja a partir de la investigació, la reflexió i la divulgació, i vol ser un observatori d’anàlisi obert a propostes particulars, de colles castelleres o de l’àmbit acadèmic.
cepaccastells 